JOAN CARRERAS I DAGAS (1828 - 1900) - Músic, compositor, organista i Mestre de Capella

Joan Carreras i Dagas (1828 - 1900)

Quan es pensa en l’ambient musical de la Bisbal d’Empordà, el primer que ve al cap, és l’orquestra, La Principal de la Bisbal, que per la seva importància i gran renom que ha donat a la població hi ha un apartat específic, ja que totes les coses al marge que en un moment donat veuran la seva fi, el que és important, és conèixer els seus orígens, i per tant, pel que fa a la cobla esmentada, aquesta té els seus orígens i prolegomen en Joan Carreras i Dagas, com impulsor a la Bisbal d’Empordà de la “Escola Municipal de Cant i Instrumentació” que va obrir a l’any 1880.

Joan Carreras i Dagas, va néixer a Girona el 7 de setembre de 1828, i només amb vuit anys, va entrar a l’Escola de Cor [1] de la catedral de Girona, una entitat on el precedent més antic documentat es situa a l’any 1478, quan el bisbe Joan Margarit, va proposar la creació d’una escola de cant per als escolans de la Seu de Girona, a partir de llavors, va anar evolucionant vers una escolania vinculada a la capella de música de la catedral, i on els nens de ben jovenets, rebien formació musical i literària.

Catedral de Girona, prolegomen musical de la seva carrera i de la seva vida en el món de la musica

Per tant, quan Joan Carreras va entrar a l’any 1836 a l’escolania de la Seu de Girona, no ho va fer en una entitat recentment creada, sinó en una formació de gairebé quatre segles d’antiguitat documentada. Va tenir com a mestres, en Josep Barba i Bendad (Barcelona, 1804 - 1881), organista, compositor i mestre de capella durant vint-i-cinc anys a Girona (1825 - 1850), i  posteriorment a Santa Maria del Mar de Barcelona.

L’altre mestre de Joan Carreras, fou Antoni Vidal i Magentí (Camprodon, 1790 - Girona, 1865), sacerdot, organista i mestre de capella, i que durant la seva estada professional a Girona, va estar molt vinculat a la catedral de Girona i a la basílica de Sant Feliu, també de Girona, fins l’any 1865. La vinculació de Joan Carreras amb l’escolania de la Seu gironina, es va manifestar amb més pes, quan ell mateix va passar d’alumne a ser, mestre de capella, d’on durant anys s’havia format, però ja a l’any 1850, és a dir, amb vint-i-dos anys, formà a Girona, l’Establiment Musical, una escola, que mostra ja un Carreras, en vocació de expandir el camp musical de caire religiós que havia adquirit, vers altres opcions musicals i de composició.

Un salt important, dins la seva carrera fou quan es va traslladar a Barcelona a l’any 1860, on no únicament fou component de la Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sinó que també en fou professor, i a més, durant aquesta època, obté per oposició la plaça de director de música de l'Escola de Cecs i Sordmuts, el que li representa entrar en contacte amb un món musical molt més ampli i diferent de l’ambient musical de la capella catedralícia.

La vila de Pons, en el departament de Charente-Maritime, on Carreras hi va viure quatre anys

Barcelona, no fou la fi de les seves aspiracions i experiències musicals i personals, sinó que a l’any 1876 amb 48 anys, marxa de Catalunya, per anar a residir a França, concretament a Pons, un municipi francès situat al departament del Charente Marítim, regió de la Nova Aquitània, a uns 100 km. de Bordeus. No hi ha documentació de la raó del per què va escollir aquesta població de sud-oest de França, tot i que va estar durant aquest temps, vinculat a Paris, però només amb relació a la publicació de varies de les seves obres.

Cartell del concert homenatge i commemoratiu de 200 anys dels naixement de Joan Carreras

A Pons hi va estar poc més de quatre anys, i al 1880 va decidir tornar a Catalunya, però aquest cop, no va anar ni a Girona, ni a Barcelona, sinó que escollir anar a La Bisbal d’Empordà, on hi obriria la “Escola Municipal de Cant i Instrumentació” abans referida.

En Joan Carreras va anar a la Bisbal perquè hi tenia una xarxa d'amistats que van afavorir i promoure la seva instal·lació,  les quals eren persones molt influents en la vila, com eren sobretot el compositor Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, 1821 - La Bisbal d’Empordà, 1884) i el farmacèutic i comerciant bisbalenc, Joaquim Galí.

Aquest últim entre altres activitats a La Bisbal d’Empordà, estaria vinculat i favorable a la construcció del tren de via estreta entre Girona-Flaçà-Palamós, que posteriorment, el mateix Joan Carreras, ho materialitzaria musicalment a l’any 1887, al compondre la sardana “El tramvia del Baix Empordà”, una sardana dedicada al tren Palamós-Girona, on tenia com moltes altres sardanes, una lletra, que en aquest cas fou escrita pel seu amic, Joaquim Galí.

La seva obra com a compositor és vasta, ja que al llarg de la seva vida va compondre a l’entorn de les dues mil obres, tocant diversos gèneres. En la música religiosa, és autor de més de quaranta misses, una vintena de motets [2] i altres peces de caire religiós, així com la dita música profana, component òperes, sarsueles, cançons i sardanes, entre d’altres obres.

Durant els seus deu anys, a La Bisbal d’Empordà, bona part del seu temps el va passar en l’Escola de Cant i composant, però també fou organista i mestre de capella de la parròquia de Santa Maria de la Bisbal entre 1880 i 1900, es a dir, durant tot el període que hi residir. Cal esmentar que el fons musical conservat de Santa Maria conté 13 obres de Carreras, dins d'un conjunt de 194 obres de mestres i organistes actius a Catalunya, per tant, la seva participació no fou simplement com a instrumentista, sinó també com a compositor, principalment de funcions solemnes.

En Joan Carreras i Dagas, es va casar a Girona, i del matrimoni en van néixer dos nois (Laureà i Artur) i una noia, que sembla que fou la que adquirí tot el llegat del seu pare quan aquest va morir, el qual traspassar a La Bisbal d’Empordà, el 19 de desembre de 1900, deixant una gran obra musical, i un empeny musical a La Bisbal d'Empordà per a generacions futures, que de fet, se'l considera el prolegomen de la futura cobla “La Principal de La Bisbal”, coneguda arreu.

		Música de capella: La capella de música és un conjunt de cantors i músics encarregats d’interpretar i acompanyar la música religiosa durant els oficis en una església, una basílica o una catedral, dirigit per un mestre de capella i en general també amb la finalitat de formar nous músics i cantors. La música de capella, ha variat en petits matisos al llarg dels anys, però en general era un cor, acompanyat principalment per un òrgan, tot i que també el peces que s’interpretaven podien ésser cantades a cappella, és a dir, sense instrumentació. No s’ha de confondre, la música de capella, i més àmpliament la funció del cor de capella d’un catedral, com acompanyant d’actes religiosos en centres religiosos catòlics, amb el cant gregorià, que tot i tenir vincles, és el cant que interpreten el monjos, per exemple benedictins, en l’església del monestir, durant les funcions litúrgiques diàries al voltant de la pregaria comunitària. Motet: És una composició vocal religiosa, normalment polifònica, en què diverses veus canten alhora melodies diferents que s’entrellacen. El monjos no interpreten motets, ja que el cant gregorià, es tracte principalment d’una sola línia melòdica (monodia), i el motet són diverses veus independents que sonen simultàniament (polifonia). En el cas d’una missa, per exemple, es poden interpretar diverses peces musicals, de les quals, algunes poden ser motets. I pel que fa al motet dins la música de capella, el concepte és més ampli, ja que és una interpretació destinada al culte i cantada per la capella de música, on s’hi poden incloure misses, salms, himnes i per suposat, també motets, com a cumplement musical religiós. JOAN CARRERAS I DAGAS Lluís Brugués i Josep Maria Garcia Ajuntament de Girona, 2014 Carreras i Dagas i l'Educació del discapacitats Revista de Girona, 2012 Josep Maria Soler, deixeble de Carreras Gencat, Xacpremsa, 1965 Llibre de l'Aplec de la Sardana de La Bisbal d'Empordà Gencat, Xacpremsa, 2012 Fonoteca de Cobla Spotify

NARCÍS DE CARRERAS I GUITERAS (1905 - 1991) - Advocat i polític

Narcís de Carreras i Guiteras

(Properament)